III Concurs de Fotografia del Festival Internacional de Jazz de Reus

El Centre de la Imatge Mas Iglesias va obrir al públic, el passat 13 de març, l’exposició ‘III Concurs de Fotografia del Festival Internacional de Jazz de Reus’.

Aquest concurs es troba en el marc del festival, i és també una iniciativa de l’Associació d’Amics del Jazz de Reus, entitat promotora i organitzadora del festival. L’objectiu del concurs és reconèixer i premiar les millor instantànies de temàtica jazzísitca.

El jurat va atorgar el primer premi, dotat amb 500 euros, a Raül Esteve, de Castellar del Vallès, el segon premi valorat amb 300 euros, a Joan Capdevila, de Reus i el tercer, de 150 euros, se’l va emportar Albert Nel·lo de Tarragona.

L’obra dels guanyadors i una trentena més d’obres, integren l’exposició que es pot visitar fins el 13 d’abril. L’horari de visita és de dimarts a dissabte, de les 10 h a les 14 h i, per la tarda, de les 17 h a les 20 h, i els diumenges i festius de les 11 h a les 14 h. L’entrada és lliure.

Festival Internacional de Jazz

El Festival Internacional de Jazz de Reus celebra la seva 8a edició. Aquest any la programació d’actuacions tindrà lloc entre el 27 de març i el 5 d’abril.

La mostra arrencarà amb l’actuació d’’Ignasi Terraza Trio’ i entre el cartell d’actuacions es compta amb la presència de grans músics com Patti Austin, amb el seu trio, Gypsy Swing, Ahmad Jamal i Bruce Barth.

I en el marc del festival, hi haurà també un seguit d’activitats paral·leles posteriors a la programació, com sessions de cinema, concurs de fotografia i cercaviles de fotografia i cercaviles dixiland. Podeu consultar tota la programació al web: http://www.amicsdeljazzreus.com

CRÒNICA

Una devoció intermitent

Quatre quarts i vuit campanades deien que era l’hora de començar. Però una plaça del Mercadal plena de gent agrupada per confraries restava enfeinada ultimant detalls. Arregladors col·locant als components a les fileres, músics col·locant partitures, mares repentinant els nens. “Però segur que em donaran la bossa de xuxes al final, no?”- va preguntar aquella criatura mentre es rascava desesperadament el coll irritat per les puntes blanques de la vesta i amb cara de desgana -.

El bullici de gent arribava fins la Prioral de Sant Pere, on un preocupat Capità Manaies donava les últimes instruccions als seus armats. “Ja ho eren el meu avi i el meu pare, i aquell d’allí -em va assenyalar amb el dit- és el meu fill” em va respondre quan li vaig preguntar perquè era armat. Vaig mirar cap on em va assenyalar l’home. Era un noi d’uns vint i pocs, cabells castanys i de pell blanca on hi ressaltaven uns ulls verds que, delataven les seqüeles d’una llarga nit moguda. La sorpresa però em ve quan el noi i els seus dos amics, també armats, m’expliquen que per festes, les que organitzen els més grans en els assajos, on pel que es veu, el vinet no hi falta de bon matí.

Una forta olor a ciri em va fer girar. Les primeres confraries a sortir ja havien encès les atxes. El xivarri es diluïa. Els armats es van col·locar ràpidament a les seves posicions. Finalment, anava a començar la Processó del Sant Enterrament. M’adono que allí començo a fer nosa i corro cap a la vorera, on l’asfalt havia desaparegut sota la multitud. Aconsegueixo fer-me un lloc i continuo observant.

Un toc de trompeta va marcar l’inici. Es fa un silenci sepulcral que, com era d’esperar, poca estona es va mantenir. Els armats van començar a desfilar i al seu darrere, els més petits de la Confraria de la Puríssima Sang. Era curiós, mentre les nenes caminaven concentrades en no perdre el pas i en vigilar que no s’apagués la flama, els nens es dedicaven cada cop que es parava la processó, a trepitjar la cua de la vesta del nen del davant.
Les confraries anaven passant pel meu davant. Però a mesura que la processó avançava, els passos quedaven cada vegada més trencats, fent-se l’espera més pesada. La solemnitat que evocaven les imatges es perdia entre els buits. L’única continuïtat era la del so tambors, que et retronava dins el cap, recordant-te que estaves enmig d’una processó.

Entre dos dels passos, vaig observar a la gent de la vorera del davant. Dues dones amb molta devoció conversaven sobre la senyora que es trobava una mica més a la seva dreta. Pel que semblava, no acabaven d’estar del tot d’acord amb la mida de la faldilla. Pel contrari, un dels marits mostrava una total acceptació amb una mirada força fixada. L’altre home, que es trobava més enrere, s’evadia entre el fum de la cigarreta que xuclava amb molt plaer.

Un rèquiem un tant desafinat em va fer tornar a la processó. Eren les veus del Cor Mestral de la ciutat. Amb vesta negra, detalls vermells, un rosari i un mocador blanc penjant de la cintura, una quinzena de nens s’anaven apropant. Em vaig preguntar si aquella marca morada que portava al coll un dels cantors també tindria algun significat eclesiàstic, com la resta de la vestimenta.

Al girar-me, vaig veure la imatge del Crist penjat a la Creu. De sobte, una veu va començar a xiuxiuejar al meu costat. Al mirar, em quedo atònita al veure que una senyora d’avançada edat i amb expressió de dolor, comença a recitar el Pare Nostre com si d’això li depengués la vida, mentre que amb les mans anava passant el rosari. El Sant Crist avançava de forma dubtosa. El crister, amb la cara vermella de l’esforç d’aixecar aquella creu de ferro, caminava mig vacil·lant i tremolós, de la pèrdua de força. Els ajudants intentaven compensar la força del vent que dificultava encara més el trasllat.

Ja havien passat dues hores bones des de que la processó s’havia posat en marxa. Realment s’havien notat. Totalment d’acord amb la dona del meu darrere, pensava que si la processó no anés tan tallada, podria reduir-se mitja hora, que seria d’agrair.Llavors, es va fer un silenci absolut. La gent va deixar estar les converses que tenien a mitges, tot acotxant el cap. Fins i tot, les dues dones d’aquells matrimonis, van deixar el safareig que encara seguia cap a la senyora de més a la dreta, per fer una petita reverència a la vegada que feien el senyal de la Santa Creu. Arribava la imatge del sant Enterrament i una sobtada devoció va impregnar el carrer.

Pas a pas, la Setmana Santa

Les solemnes i tradicionals processons de Setmana Santa vestiran d'atxes i encaputxats els carrers de la ciutat de Rues. Aquest any, del 16 al 23 de març.

Diumenge 16 de març

17.45 h- Via Crucis

Trasllat del Sant Crist de la Creu, des de la parròquia de Sant Joan fins a les Germanetes dels pobres.

Dimarts 18 de març
20.15 h- Solemne processó de l'amargura
Sortirà de l'església de la Puríssima Sang i finalitzarà a l'Institut Salvador Vilaseca. Hi assistiran els Tambors de Calanda.

Dimecres 19 de març

20.30 h- Solemne procesó penitencial

Organitzada per la Germandat de Sant Josep Obrer. Passarà pels carrers del barri.

20.30 h. Processó del prendiment

Surt de la Puríssima Sang i finalitza a l'església de Sant Francesc d'Assís. En arribar a la plaça del mercadal, cantada de "saetas" i actuació de l'orfeó reusenc a la raval Martí Folguera.

Dijous 20 de març

23.00 h-Processó del Silenci

A les 22 h, hi haurà la concentració d'atxes a la parròquia de Sant Francesc. L'itinerari passarà pels carres de Misericòrdia, Fossar Vell, Monterols, Sant Joan, dels recs i avinguda Prat de la Riba. Acabarà a la parròquia de Sant Joan Baptista.

Divendres 21 de març

07.00 h- Solemne i tradicional viacrucis

Sortirà de la parròquia de Sant Joan

11.30 h- Trasllat de la imatge del Crist de la Sang

Des de la seva església titular fins a la Prioral de Sant Pere.

12.00h- Solemne funció de l'agonia

A la Prioral de Sant Pere.

14.30 h- Processó de les Tres Gràcies

Retorn del Sat Crist de la Sang a la seva Església titular, pel recorregut tradicional. En arribar-hi, emotiu moment de demanar les Tres Gràcies.

20.00 h- Processó del Sant Enterrament

Amb la participació de 20 confraries de la ciutat. Sortirà de la Prioral de Sant Pere, per acabar a la Puríssima Sang.

Diumenge 23 de març
11.00 h- Ressurrecció

Santa missa i tradicional acte de coronació del Senyor. A la Puríssima Sang

Festival Europeu de Curtmetratges

La 10a edició del Festival Europeu de Curtmetratges se celebrarà a Reus del 12 al 15 de març. Enguany, i després de 7 anys de col·laboracions, el Festival de Curtmetratges de Cambrils i el Festival Europeu de Curtmetratges de Reus s'uneixen per convertir-se en un únic festival: FEC Cambrils-Reus.

El nou FEC és un festival dedicat a curtmetratges europeus i videocreació contemporània. Dóna cabuda no només a cineastes, sinó també a artistes visuals o plàstics que utilitzen el cinema com a llenguatge expressiu. A més, es converteix en un sòlid espai on convergeixen produccions de qualsevol punt d'Europa, i un festival on no només es poden veure els millors curtmetratges, sinó també un lloc de trobada entre directors, públic i estudiants de cinema.

REUS LAN PARTY 2008

Del 13 al 16 de març té lloc al Palau de Fires la quarta edició de la Reus Land Party, el retrobament més multitudinari dels aficionats a la informàtica de tota Catalunya.

Els assistents podran gaudir de 100 mb de conexió a la Sala 3 del recinte firal i per a les competicions oficials, s’habilitarà la sala 1: la zona Stadium. També hi haurà concursos i tallers de modding i overclocking.

La Reus Lan Party comptarà amb la col·laboració de les empreses més importants del sector, que oferiran als concursants la possibilitat de provar els seus productes. Però hi ha una novetat: s’instal·larà un petit camp de futbol per tal de practicar esport.

Reus Transport amplia la línia 20 i la flota de vehicles

Reus Transport, societat municipal que gestiona el servei de bus urbà, ha ampliat el recorregut i les freqüències de pas de la línia 20 entre el barri Immaculada i el barri Sant Josep Obrer. Aquest reforçament del servei públic ha estat fruit de l’acord signat el pasta 19 de desembre de 2007 entre aquesta empresa, el Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona i l’Ajuntament de Reus. Aquest acord contempla modificar el recorregut d’aquesta línia, que passarà a tenir parada així com el final del seu recorregut, a l’avinguda de la Universitat, en el campus Rovira i Virgili de Bellisens.
També està previst que aquesta es perllongui per donar servei al nou hospital del Tecnoparc. D’altra banda, la companyia municipal d’autobusos de Reus Transport ha incrementat el nombre de vehicles, amb un de nou. Es tracta d’un microbús de pis baix, adaptat per a persones de mobilitat reduïda, amb una capacitat per a 12 persones assegudes i dotze dretes.