Coneix a... Jaume Queralt

‘L’ofici es pot aprendre, però l’art l’has de portar a dins’

El pintor Jaume Queralt, després d’una llarga i consolidada trajectòria dins del món de l’art figuratiu, ha dedicat l’última dècada en fer una obra creativa i avantguardista, apostant per un mercat estranger. Amb to calmat i ritme pausat el pintor tarragoní ens explica com ha sigut la seva carrera artística, i assegura que tot i que l’ofici de pintor es pot aprendre, l’art s’ha de portar a dins. Segons Queralt, la clau per a un artista està en no deixar-se condicionar i ajuntar-se amb les persones adequades.

- París, Roma, Kuwait, Shangai... per què l’estranger?
- És més interessant i valoren més l’art creatiu.

- Considera, doncs, que aquí no es valora prou aquest art?
- Aquí a Catalunya sí, força. Però a la resta d’Espanya potser no tant, ja busquen més el realisme i el figuratiu.

- I en aquesta etapa avantguardista, en què es basen les seves obres?
- És la creació com a tal. Ara mateix estic treballant amb unes peces que són capses que combinen fragments de radiografies amb pintura i una llum fosforescent a l’interior. És un art molt abstracte i creatiu que dóna una altra visió del que és la pintura. Ja l’he presentat a Andorra i va agradar molt.

- En l’anterior etapa de Queralt, en la què la seva obra es centrava més en un art figuratiu, les nines van tenir un paper molt destacat. Per què nines?
- Perquè tenen un fons esotèric. Quan les pintava, no pintava només la nina sinó també l’interior. Li donava una vida pròpia.

- En aquest sentit doncs, com a artista la seva pintura vol transmetre....
- Sempre hi ha missatges dins la pintura... i en cas de la meva pintura sempre hi ha al darrere l’ésser humà, la seva essència i la seva experiència.

- Experiència?
- Sí, perquè anys enrera també vaig pintar molts interiors de cafè i allí es podia plasmar en l’atmosfera els pensaments de les persones.

- Què ha de tenir un pintor?
- L’ofici es pot aprendre, però l’art l’has de portar a dins. Jo per exemple, vaig anar a l’escola d’Art de Tarragona i després a La Massana de Barcelona, i allí vaig aprendre la tècnica. Però des de ben petit que ja tenia vocació per a la pintura i la creació.

- Com a pintor té algun referent?
- Van Gogh. També vaig aprendre molt de Joan Serra, per a qui vaig treballar com a aprenent quan era jove, passant els estius a Palafrugell.

- Quines dificultats ha trobat en la seva carrera?
- L’art en sí no és un camí fàcil, té alts i baixos. Però el pas del figuratiu al creatiu va ser potser l’etapa més difícil, va haver-hi un moment en què no venia gaire, i vaig haver de fer altres coses per a guanyar-me la vida.

- Llavors, l’èxit s’aconsegueix gràcies a...
- La constància. És un camí lent i costa molt, però has d’anar fent, poc a poc. Moltes vegades depèn de les persones amb qui vas connectant. Has d’anar relacionant-te amb gent bona que t’ajudi a promocionar-te. La clau són els contactes, tot són contactes, i no deixar-te condicionar. Treballar amb marxants avui dia, és caure en l’error, perquè t’exploten. Primer potser t’aconsegueixen un “boom” però després no poden aguantar l’obra en el mercat i s’acaba malvenent. Això o acabes fent el que el mercat demana i acabes totalment condicionat.

- Com valora l’etapa en la que es troba ara?
- Molt positiva.

- A nivell personal ha hagut de renunciar a alguna cosa?
- No, perquè tant la meva dona com el meu fill m’han fet costat sempre i han entès que el més important per mi és l’art.

- La seva obra segueix cap a...
- Ara per ara, continuarà cap a l’avantguardisme i futurisme.

- S’han acabat les nines de Queralt, doncs?
- No del tot, la nina pot tornar... d’una altra manera, però pot tornar.

- La pintura de Jaume Queralt culminarà amb...
- Mai! No tinc cap fita en concret. L’essència d’un creador és anar creant, no saps mai on arribaràs i hauries de viure molts més anys. Sempre s’ha d’estar investigant, mai quedar-se amb l’últim que es fa. Així és com ha de ser l’art.