Reportatge

Reus, cultura de museus

L’aposta per la cultura és un dels puntals de l’activitat de la ciutat de Reus. Teatre, música, dansa, literatura… omplen una àmplia programació anual de cites per als amants de les més diverses expressions culturals. Un clar exemple en són els més que coneguts festivals que acull la ciutat any rere any. Trapezi, Cos, Festival Internacional de Jazz, taca d’Oli, premis Roseta Mauri, FEC són alguns dels noms que surten en escena cada any. Però i entre bastidors? Hi ha una part cultural, que potser sovint es deixa més arraconada i que sembla perdre importància davant la mediàtica força d’altres expressions culturals, que són les arts plàstiques.
I és aquí, si mirem darrere la cortina, que trobem tota una sorprenent posada en escena museística que conforma una programació cultural de gran embargadura i que es troba en projecció.

Amb història
Els Museus de Reus són hereus d'una pràctica museològica que comença, al tombant de segle, amb la formació de col·leccions per part d'associacions culturals i grups excursionistes. La història dels museus de Reus però, va lligada especialment a la figura de Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975). Salvador Vialseca, va ser investigador en els camps de l’arqueologia i la història, i impulsor d’actuacions museístiques. El 1934 es crea el primer museu municipal de la ciutat, ubicat a la Casa Rull. Aquest museu, el 196, va ser traslladat a l'edifici de la plaça de la Llibertat que constitueix, en l'actualitat, la seu del Museu d’Art i Història de Reus.
Els Museus de Reus col·leccionen, conserven i exhibeixen objectes testimonis materials de la vida de l'home i el seu entorn.

En l’actualitat
En l’actualitat, l’activitat museística de Reus compta amb la gestió de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament a través de l’Institut Municipal de Museus. L’Institut Municipal de Museus de Reus és un organisme autònom de l’Ajuntament de Reus creat el novembre del 2001. És una institució pública municipal, sense finalitat lucrativa, dedicada a la investigació, conservació i difusió del patrimoni cultural de Reus i la seva àrea. L’Institut Municipal de Museus de Reus té els serveis centrals al Raval de Santa Anna, 59. 43201 Reus. Des d’aquest organisme es gestiona a dos dels quatre museus de la ciutat: El Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i el Museu d’Art i Història.
D’altra banda, en el marc de les iniciatives impulsades amb el Pla de Museus de la ciutat, hi ha dues noves apostes. El Centre e la Imatge Mas Iglesias( CIMIR) i el Centre d’Art Cal Massó. El primer, té per objectiu ser un focus de l’activitat fotogràfica de la ciutat, mentre que Cal Massó vols er un espai on acollir les noves propostes artístiques més transgressores, convertint-se un espai polivalent per acollir l’art contemporani i ser l’escenari per als nous artistes.


Els Museus

El Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca

Aquets museu està dividit en dos grans àrees. La’area més antiga i de més pes és la dedicada a la Prehistòria i al Món Antic.

L’altra part, s’ha habilitat recentment per a donar cabuda a un nou espai dedicat a la figura i obra d’ Antoni Gaudí i la seva empremta en la ciutat.

Museu d’Art i Història
El musue d’Art i història disposa d’una àmplia infraestructura a diferents nivells que permet separar les obres en col·leccions segons temàtica i temporalitat. El museu ofereix una coL·lecció permanent dels artistes reusencs del segle XIX, una sala amb art gòtic, una altre dedicada a ‘Lelixir daurat i el retaule de la prioral. A més, disposa de tres sales, la Sala reus, la Sala Quatre i la Sala central destinades a acollir les obres temporals.

Centre d’Art Cal Massó

Cal Massó és el centre d’art contemporani de la ciutat que forma aprt dels museus de Reus. Aquesta és una aposta per les noves tendències i retén convertir-se en un referencial per a l’obra de nous artistes de la zona.

Cal Massó és un centre d'exposicions,un taller per a la creació, un espai d'interacció artística, un escenari... un espai mútiple en constant funcionament per acollir i donar lloc a activitats, exposicions i tallers de forma ininterrrumpuda. Entre els iniciatives del centre, trobem a l'Obert-funciona' una plataforma per a l'epressióa rtística a través del soroll i el moviment.

Centre de la Imatge Mas Iglesias – La gran aposta
El Centre de la Imatge Mas Iglésias és un equipament integralment dedicat a la preservació, l’estudi i la difusió del patrimoni visual, tant documental com artístic. El CIMIR és una conseqüència de la trajectòria dels darrers 20 anys de l’Ajuntament de Reus dedicats a la protecció, recerca i difusió del patrimoni fotogràfic de la ciutat, vehiculat a través de la Fototeca Municipal de Reus. La Fototeca Municipal només s’entén com a fruit de l’impuls conjunt de l’Ajuntament i de l’Agrupació Fotogràfica de Reus, que ens els darrers anys han recollit més de 25.000 imatges, amb la col·laboració indispensable de les famílies, propietaris i col·leccionistes que han fet donació o cessió dels seus fons, així com dels fons aplegats a través de convocatòries com els Premis Reus.L’any 2006 l’Ajuntament de Reus fa un pas endavant amb el Centre de la Imatge Mas Iglésias i incorpora, a més de la Fototeca Municipal, la Cinemateca Antoni Martra i Badia al seu àmbit de treball. La imatge en moviment esdevé una peça clau del Centre gràcies a un conveni entre l’Institut Municipal de Museus de Reus i la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. Universitat i Ajuntament han unit esforços per crear el primer centre d’aquestes característiques a la Catalunya meridional: un centre especialitzat en la recerca, la custòdia i la divulgació de fons cinematogràfics històrics relacionats amb Reus i el seu entorn. El primer gran repte exitós del CIMIR i la seva Cinemateca va culminar el juny de 2006 amb la presentació pública al Teatre Bartrina de les pel·lícules més antigues localitzades sobre Reus, recuperades i restaurades gràcies a Antoni Martra i Solé, qui va cedir-les al CIMIR.
El CIMIR neix seguint les línies estratègiques marcades pel Pla de Museus 2001-2008 de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, que preveia dotar l’àmbit de la fotografia d’un centre de treball propi, autònom i que funcioni com a servei públic.

Coneix a... Jaume Queralt

‘L’ofici es pot aprendre, però l’art l’has de portar a dins’

El pintor Jaume Queralt, després d’una llarga i consolidada trajectòria dins del món de l’art figuratiu, ha dedicat l’última dècada en fer una obra creativa i avantguardista, apostant per un mercat estranger. Amb to calmat i ritme pausat el pintor tarragoní ens explica com ha sigut la seva carrera artística, i assegura que tot i que l’ofici de pintor es pot aprendre, l’art s’ha de portar a dins. Segons Queralt, la clau per a un artista està en no deixar-se condicionar i ajuntar-se amb les persones adequades.

- París, Roma, Kuwait, Shangai... per què l’estranger?
- És més interessant i valoren més l’art creatiu.

- Considera, doncs, que aquí no es valora prou aquest art?
- Aquí a Catalunya sí, força. Però a la resta d’Espanya potser no tant, ja busquen més el realisme i el figuratiu.

- I en aquesta etapa avantguardista, en què es basen les seves obres?
- És la creació com a tal. Ara mateix estic treballant amb unes peces que són capses que combinen fragments de radiografies amb pintura i una llum fosforescent a l’interior. És un art molt abstracte i creatiu que dóna una altra visió del que és la pintura. Ja l’he presentat a Andorra i va agradar molt.

- En l’anterior etapa de Queralt, en la què la seva obra es centrava més en un art figuratiu, les nines van tenir un paper molt destacat. Per què nines?
- Perquè tenen un fons esotèric. Quan les pintava, no pintava només la nina sinó també l’interior. Li donava una vida pròpia.

- En aquest sentit doncs, com a artista la seva pintura vol transmetre....
- Sempre hi ha missatges dins la pintura... i en cas de la meva pintura sempre hi ha al darrere l’ésser humà, la seva essència i la seva experiència.

- Experiència?
- Sí, perquè anys enrera també vaig pintar molts interiors de cafè i allí es podia plasmar en l’atmosfera els pensaments de les persones.

- Què ha de tenir un pintor?
- L’ofici es pot aprendre, però l’art l’has de portar a dins. Jo per exemple, vaig anar a l’escola d’Art de Tarragona i després a La Massana de Barcelona, i allí vaig aprendre la tècnica. Però des de ben petit que ja tenia vocació per a la pintura i la creació.

- Com a pintor té algun referent?
- Van Gogh. També vaig aprendre molt de Joan Serra, per a qui vaig treballar com a aprenent quan era jove, passant els estius a Palafrugell.

- Quines dificultats ha trobat en la seva carrera?
- L’art en sí no és un camí fàcil, té alts i baixos. Però el pas del figuratiu al creatiu va ser potser l’etapa més difícil, va haver-hi un moment en què no venia gaire, i vaig haver de fer altres coses per a guanyar-me la vida.

- Llavors, l’èxit s’aconsegueix gràcies a...
- La constància. És un camí lent i costa molt, però has d’anar fent, poc a poc. Moltes vegades depèn de les persones amb qui vas connectant. Has d’anar relacionant-te amb gent bona que t’ajudi a promocionar-te. La clau són els contactes, tot són contactes, i no deixar-te condicionar. Treballar amb marxants avui dia, és caure en l’error, perquè t’exploten. Primer potser t’aconsegueixen un “boom” però després no poden aguantar l’obra en el mercat i s’acaba malvenent. Això o acabes fent el que el mercat demana i acabes totalment condicionat.

- Com valora l’etapa en la que es troba ara?
- Molt positiva.

- A nivell personal ha hagut de renunciar a alguna cosa?
- No, perquè tant la meva dona com el meu fill m’han fet costat sempre i han entès que el més important per mi és l’art.

- La seva obra segueix cap a...
- Ara per ara, continuarà cap a l’avantguardisme i futurisme.

- S’han acabat les nines de Queralt, doncs?
- No del tot, la nina pot tornar... d’una altra manera, però pot tornar.

- La pintura de Jaume Queralt culminarà amb...
- Mai! No tinc cap fita en concret. L’essència d’un creador és anar creant, no saps mai on arribaràs i hauries de viure molts més anys. Sempre s’ha d’estar investigant, mai quedar-se amb l’últim que es fa. Així és com ha de ser l’art.

III Concurs de Fotografia del Festival Internacional de Jazz de Reus

El Centre de la Imatge Mas Iglesias va obrir al públic, el passat 13 de març, l’exposició ‘III Concurs de Fotografia del Festival Internacional de Jazz de Reus’.

Aquest concurs es troba en el marc del festival, i és també una iniciativa de l’Associació d’Amics del Jazz de Reus, entitat promotora i organitzadora del festival. L’objectiu del concurs és reconèixer i premiar les millor instantànies de temàtica jazzísitca.

El jurat va atorgar el primer premi, dotat amb 500 euros, a Raül Esteve, de Castellar del Vallès, el segon premi valorat amb 300 euros, a Joan Capdevila, de Reus i el tercer, de 150 euros, se’l va emportar Albert Nel·lo de Tarragona.

L’obra dels guanyadors i una trentena més d’obres, integren l’exposició que es pot visitar fins el 13 d’abril. L’horari de visita és de dimarts a dissabte, de les 10 h a les 14 h i, per la tarda, de les 17 h a les 20 h, i els diumenges i festius de les 11 h a les 14 h. L’entrada és lliure.

Festival Internacional de Jazz

El Festival Internacional de Jazz de Reus celebra la seva 8a edició. Aquest any la programació d’actuacions tindrà lloc entre el 27 de març i el 5 d’abril.

La mostra arrencarà amb l’actuació d’’Ignasi Terraza Trio’ i entre el cartell d’actuacions es compta amb la presència de grans músics com Patti Austin, amb el seu trio, Gypsy Swing, Ahmad Jamal i Bruce Barth.

I en el marc del festival, hi haurà també un seguit d’activitats paral·leles posteriors a la programació, com sessions de cinema, concurs de fotografia i cercaviles de fotografia i cercaviles dixiland. Podeu consultar tota la programació al web: http://www.amicsdeljazzreus.com

CRÒNICA

Una devoció intermitent

Quatre quarts i vuit campanades deien que era l’hora de començar. Però una plaça del Mercadal plena de gent agrupada per confraries restava enfeinada ultimant detalls. Arregladors col·locant als components a les fileres, músics col·locant partitures, mares repentinant els nens. “Però segur que em donaran la bossa de xuxes al final, no?”- va preguntar aquella criatura mentre es rascava desesperadament el coll irritat per les puntes blanques de la vesta i amb cara de desgana -.

El bullici de gent arribava fins la Prioral de Sant Pere, on un preocupat Capità Manaies donava les últimes instruccions als seus armats. “Ja ho eren el meu avi i el meu pare, i aquell d’allí -em va assenyalar amb el dit- és el meu fill” em va respondre quan li vaig preguntar perquè era armat. Vaig mirar cap on em va assenyalar l’home. Era un noi d’uns vint i pocs, cabells castanys i de pell blanca on hi ressaltaven uns ulls verds que, delataven les seqüeles d’una llarga nit moguda. La sorpresa però em ve quan el noi i els seus dos amics, també armats, m’expliquen que per festes, les que organitzen els més grans en els assajos, on pel que es veu, el vinet no hi falta de bon matí.

Una forta olor a ciri em va fer girar. Les primeres confraries a sortir ja havien encès les atxes. El xivarri es diluïa. Els armats es van col·locar ràpidament a les seves posicions. Finalment, anava a començar la Processó del Sant Enterrament. M’adono que allí començo a fer nosa i corro cap a la vorera, on l’asfalt havia desaparegut sota la multitud. Aconsegueixo fer-me un lloc i continuo observant.

Un toc de trompeta va marcar l’inici. Es fa un silenci sepulcral que, com era d’esperar, poca estona es va mantenir. Els armats van començar a desfilar i al seu darrere, els més petits de la Confraria de la Puríssima Sang. Era curiós, mentre les nenes caminaven concentrades en no perdre el pas i en vigilar que no s’apagués la flama, els nens es dedicaven cada cop que es parava la processó, a trepitjar la cua de la vesta del nen del davant.
Les confraries anaven passant pel meu davant. Però a mesura que la processó avançava, els passos quedaven cada vegada més trencats, fent-se l’espera més pesada. La solemnitat que evocaven les imatges es perdia entre els buits. L’única continuïtat era la del so tambors, que et retronava dins el cap, recordant-te que estaves enmig d’una processó.

Entre dos dels passos, vaig observar a la gent de la vorera del davant. Dues dones amb molta devoció conversaven sobre la senyora que es trobava una mica més a la seva dreta. Pel que semblava, no acabaven d’estar del tot d’acord amb la mida de la faldilla. Pel contrari, un dels marits mostrava una total acceptació amb una mirada força fixada. L’altre home, que es trobava més enrere, s’evadia entre el fum de la cigarreta que xuclava amb molt plaer.

Un rèquiem un tant desafinat em va fer tornar a la processó. Eren les veus del Cor Mestral de la ciutat. Amb vesta negra, detalls vermells, un rosari i un mocador blanc penjant de la cintura, una quinzena de nens s’anaven apropant. Em vaig preguntar si aquella marca morada que portava al coll un dels cantors també tindria algun significat eclesiàstic, com la resta de la vestimenta.

Al girar-me, vaig veure la imatge del Crist penjat a la Creu. De sobte, una veu va començar a xiuxiuejar al meu costat. Al mirar, em quedo atònita al veure que una senyora d’avançada edat i amb expressió de dolor, comença a recitar el Pare Nostre com si d’això li depengués la vida, mentre que amb les mans anava passant el rosari. El Sant Crist avançava de forma dubtosa. El crister, amb la cara vermella de l’esforç d’aixecar aquella creu de ferro, caminava mig vacil·lant i tremolós, de la pèrdua de força. Els ajudants intentaven compensar la força del vent que dificultava encara més el trasllat.

Ja havien passat dues hores bones des de que la processó s’havia posat en marxa. Realment s’havien notat. Totalment d’acord amb la dona del meu darrere, pensava que si la processó no anés tan tallada, podria reduir-se mitja hora, que seria d’agrair.Llavors, es va fer un silenci absolut. La gent va deixar estar les converses que tenien a mitges, tot acotxant el cap. Fins i tot, les dues dones d’aquells matrimonis, van deixar el safareig que encara seguia cap a la senyora de més a la dreta, per fer una petita reverència a la vegada que feien el senyal de la Santa Creu. Arribava la imatge del sant Enterrament i una sobtada devoció va impregnar el carrer.

Pas a pas, la Setmana Santa

Les solemnes i tradicionals processons de Setmana Santa vestiran d'atxes i encaputxats els carrers de la ciutat de Rues. Aquest any, del 16 al 23 de març.

Diumenge 16 de març

17.45 h- Via Crucis

Trasllat del Sant Crist de la Creu, des de la parròquia de Sant Joan fins a les Germanetes dels pobres.

Dimarts 18 de març
20.15 h- Solemne processó de l'amargura
Sortirà de l'església de la Puríssima Sang i finalitzarà a l'Institut Salvador Vilaseca. Hi assistiran els Tambors de Calanda.

Dimecres 19 de març

20.30 h- Solemne procesó penitencial

Organitzada per la Germandat de Sant Josep Obrer. Passarà pels carrers del barri.

20.30 h. Processó del prendiment

Surt de la Puríssima Sang i finalitza a l'església de Sant Francesc d'Assís. En arribar a la plaça del mercadal, cantada de "saetas" i actuació de l'orfeó reusenc a la raval Martí Folguera.

Dijous 20 de març

23.00 h-Processó del Silenci

A les 22 h, hi haurà la concentració d'atxes a la parròquia de Sant Francesc. L'itinerari passarà pels carres de Misericòrdia, Fossar Vell, Monterols, Sant Joan, dels recs i avinguda Prat de la Riba. Acabarà a la parròquia de Sant Joan Baptista.

Divendres 21 de març

07.00 h- Solemne i tradicional viacrucis

Sortirà de la parròquia de Sant Joan

11.30 h- Trasllat de la imatge del Crist de la Sang

Des de la seva església titular fins a la Prioral de Sant Pere.

12.00h- Solemne funció de l'agonia

A la Prioral de Sant Pere.

14.30 h- Processó de les Tres Gràcies

Retorn del Sat Crist de la Sang a la seva Església titular, pel recorregut tradicional. En arribar-hi, emotiu moment de demanar les Tres Gràcies.

20.00 h- Processó del Sant Enterrament

Amb la participació de 20 confraries de la ciutat. Sortirà de la Prioral de Sant Pere, per acabar a la Puríssima Sang.

Diumenge 23 de març
11.00 h- Ressurrecció

Santa missa i tradicional acte de coronació del Senyor. A la Puríssima Sang

Festival Europeu de Curtmetratges

La 10a edició del Festival Europeu de Curtmetratges se celebrarà a Reus del 12 al 15 de març. Enguany, i després de 7 anys de col·laboracions, el Festival de Curtmetratges de Cambrils i el Festival Europeu de Curtmetratges de Reus s'uneixen per convertir-se en un únic festival: FEC Cambrils-Reus.

El nou FEC és un festival dedicat a curtmetratges europeus i videocreació contemporània. Dóna cabuda no només a cineastes, sinó també a artistes visuals o plàstics que utilitzen el cinema com a llenguatge expressiu. A més, es converteix en un sòlid espai on convergeixen produccions de qualsevol punt d'Europa, i un festival on no només es poden veure els millors curtmetratges, sinó també un lloc de trobada entre directors, públic i estudiants de cinema.

REUS LAN PARTY 2008

Del 13 al 16 de març té lloc al Palau de Fires la quarta edició de la Reus Land Party, el retrobament més multitudinari dels aficionats a la informàtica de tota Catalunya.

Els assistents podran gaudir de 100 mb de conexió a la Sala 3 del recinte firal i per a les competicions oficials, s’habilitarà la sala 1: la zona Stadium. També hi haurà concursos i tallers de modding i overclocking.

La Reus Lan Party comptarà amb la col·laboració de les empreses més importants del sector, que oferiran als concursants la possibilitat de provar els seus productes. Però hi ha una novetat: s’instal·larà un petit camp de futbol per tal de practicar esport.

Reus Transport amplia la línia 20 i la flota de vehicles

Reus Transport, societat municipal que gestiona el servei de bus urbà, ha ampliat el recorregut i les freqüències de pas de la línia 20 entre el barri Immaculada i el barri Sant Josep Obrer. Aquest reforçament del servei públic ha estat fruit de l’acord signat el pasta 19 de desembre de 2007 entre aquesta empresa, el Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona i l’Ajuntament de Reus. Aquest acord contempla modificar el recorregut d’aquesta línia, que passarà a tenir parada així com el final del seu recorregut, a l’avinguda de la Universitat, en el campus Rovira i Virgili de Bellisens.
També està previst que aquesta es perllongui per donar servei al nou hospital del Tecnoparc. D’altra banda, la companyia municipal d’autobusos de Reus Transport ha incrementat el nombre de vehicles, amb un de nou. Es tracta d’un microbús de pis baix, adaptat per a persones de mobilitat reduïda, amb una capacitat per a 12 persones assegudes i dotze dretes.

8a edició d'Epocauto

Els dies 1 i 2 de març, se celebrarà la 8ª edició de la fira Epocauto, al Palau de Fires i Congressos de Reus. Aquest certamen és la unió del Saló de Vehicles d’època, clàssics i antics i el Mercat de la moto antiga i accessoris de la Fira de Sant Jaume. A Epocauto s’hi poden trobar doncs, tot tipus de vehicles d’època, com també aquelles peces de recanvi que acostumen a ser difícils d’aconseguir. Els expositors d’aquesta fira venen de diferents punts de la geografia espanyola, i també d’altres països com França i Itàlia.

Subvencions per a l'esport

La Regidoria d’Esport i Lleure de l’Ajuntament ha obert el termini per a la presentació de sol·licituds per acollir-se a les subvencions a les entitats per al desenvolupament de les activitats esportives de la temporada 2007/2008.

En concret per aquelles activitats desenvolupades o previstes des de l’1 de setembre de 2007 fins al 31 d’agost de 2008.

Les bases i els models de sol·licitud es poden consultar al web www.reus.net/educacio/esport/subvencions.php.

Per qualsevol dubte o ampliació d’informació, els interessats poden trucar al telèfon de la regidoria, al 977 010 073.

També, poden adreçar-se a la Regidoria d’Esport i Lleure, ubicada al c/Mallorca s/n o per correu electrònic, a la següent adreça electrònica: esports@reus.cat.

AUTÚRIA, el festival de cançó d'autor

Febrer és el mes de la cançó d'autor. Del 14 al 24 de febrer, Reus acull el festival Autúria, que celebra aquest any la seva tercera edició.Un festival dedicat a la música d'autor i que aconsegueix portar a casa noms que ja són un referent, a la vegada que descobrir noves veus. Vuit cites on la música catalana serà la protegonista. No hi ha excusa per no apropar-s'hi, l'entrada a tots els concerts és gratuïta.

Benvinguts 'A mida d'avellana'

'A mida d'avellana' es crea en el marc de l'assignatura Periodisme especialitzat en entorns multimèdia i vol ser una eina de difusió de l'activitat cultural de la ciutat de Reus.

Pinzellades d'actualitat que dibuixaran a mida d'avellana el rostre d'aquesta ciutat i de la seva gent. Descobrir les possiblitats d'oci que ens ofereix i conèixer la realitat d'una ciuat canviant.

També, apropar al visitant personatges coneguts o per conèixer vinculats amb la cultura i la realitat ganxeta i que tenen alguna cosa a dir.

Benvinguts!